una volta al Sol
abril 3, 2023 by perucho
Demà pel matí haurem fet una volta completa al Sol sense tu. Encara no m’he atrevit a començar a llegir ‘La Balada del Bar Torino’, l’últim que vas començar i el vas deixar per llegir. Te’n vas anar amb el comboi de la final de copa, no cal que et diga que vam perdre als penals, què hi farem, i que ara les coses són encara pitjors, però està el Pipo al comandament. En fi, paciència, no n’hem tingut una altra des del moment en què vam escollir bàndol, en què vas escollir bàndol per tots nosaltres. No és un retret, és una lliçó de vida. Una més de totes les que ens vas deixar.
Els tarongers estan bé, en flor, com quan te’n vas anar, encara que la clemenvilla ha sigut un desastre: l’alternària es va endur la collita per davant. Esperem que les coses vagen millor enguany.
I la teua néta també està com els tarongers, en flor. Trau molt bones notes, ja saps, i ara està també al conservatori, i vés per on, li agrada. Li agrada tot, i encara que això pot ser un problema, sempre serà millor que si no li agradara res.
La resta estem bé, treballant i atenent urgències administratives cada cert temps, allò habitual. Bo, a mi em costa acostumar-me al buit, la veritat, a no poder parlar amb tu. Tots et busquem, fins i tot Maulet, que recorria ta casa olorant ací i allà per saber on estaves. Els gats s’acostumen, però jo de moment encara no he pogut.
Bé, tret que de tant en tant recorde la fiblada que vaig sentir al cap mentre feia classe, aquell matí d’abril. Sabia des de primera hora del matí que estaves malament, però no sabia els detalls. La fiblada em va avisar i, en acabar la classe i telefonar, va cobrar sentit, perquè te n’acabaves d’anar. Tan racional com soc i no puc evitar pensar en eixa fiblada com un senyal, com un comiat. Després, també et vaig confondre amb un rapinyaire que passejava entre les clemenvilles, elegant, tranquil, i no s’espantava de mi fins que estava ben prop. Llavors s’enlairava obrint les ales eixes tan boniques i volava entre els arbres fins que trobava un forat per entrar i canviar de fila. Quan vaig pensar que no poda ser que fores tu vaig plorar, sol, entre els tarongers.
Ah, ho oblidava, si tot va bé, apareixeràs en els agraïments d’una revista d’impacte en Astrofísica amb la següent frase: MP acknowledges Manuel Perucho-Franco, his father, for standing up as an example through his whole life. Fixa’t que no dic que sigueres un exemple per a mi, perquè no ho vas ser només per a mi, sinó per a qualsevol persona que sabera com t’havies conduït al llarg de la teua vida.
Encara que la làpida ‘oficial’ ho ha tapat, baix encara està allò que et vaig escriure: ‘Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels’. Espere que estigues en un hort amb tarongers grans i sans. I que estiguen en flor.